Mostrando entradas con la etiqueta Josep María Bartomeu. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Josep María Bartomeu. Mostrar todas las entradas

miércoles, 15 de junio de 2016

SOSPECHOSOS HABITUALES

"Todos somos sospechosos hasta que se demuestre lo contrario". Esta frase fue metida en el guion de la película Scream por "recientemente" desaparecido maestro del terror y suspense Wes Craven. Evidentemente no debemos tomar estas palabras en sentido literal ya que se trata de una dramatización del guionista y director para añadir suspense y terror en la trama del film. A pesar de que Naciones Unidas tiene un papel discutido hoy en día, y que se puede pensar que se hizo en compensación al polémico visto bueno de la creación del Estado de Israel, con los palestinos como grandes perjudicados, la Declaración Universal de los derechos humanos nos hace entrar en razón y tener presente que "todo el mundo es inocente hasta que no se demuestre lo contrario".

No soy nadie para entrar a cuestionar la presunción de inocencia de las personas. No soy un experto en Derecho y, por lo tanto, a pesar de ser Periodista y Publicista y tener una ligera noción, no me siento legitimidad ni autorizar para entrar en materia. Ahora bien, soy un ser humano y por suerte o por desgracia tengo el don de la razón y el derecho, tal y como menciona la Declaración de Derechos Humanos, a dar mi opinión. Por lo tanto, haré un simple ejercicio crítico basado en mi opinión personal y mi experiencia de vida y laboral.

Me faltan muchos detalles. No me llega el conocimiento, así como la totalidad de los detalles e informaciones al respecto para entrar en materia. Me refiero al "Caso Neymar". No quiero debatir si se trata de una persecución en el FC Barcelona, ​​tal y como se lleva comentando y denunciando durante muchos meses. Pero es evidente que las cosas no se han hecho bien. Y es muy indignante que, después de meses, y años, defendiendo a la directiva que me representa, finalmente haya aprobado un entendimiento para pactar una sanción y reconocer la culpabilidad del Club. Es decir, el único perjudicado en este disparate será el FC Barcelona y su imagen. Y eso hace mucho daño a las personas que, entre las que encontramos servidor, nos enorgullecemos de presumir los valores de nuestro club.

Pero bueno, mi intención, pero muy parezca y es algo que me gustaría dejar muy clara de manera contundente, no es relacionar mi reflexión de manera exclusiva con la directiva del FC Barcelona hacia este caso. También hace mucho la lata, por decirlo de manera educada, que Mascherano, Alves, Messi y el Club sea linchados por los medios y la justicia cuando Xabi Alonso hizo lo mismo que Mascherano. Casillas fue algo parecido a Messi, James y Benzema hayan sido perseguidos por la policía, Benzema tenga problemas de chantaje y acoso sexual ... Y, sobre todo, que personas como Florentino Pérez y Cristiano Ronaldo tengan más capital que Messi, y su declaración de impuestos sea una broma. Esto sin mencionar los favores urbanísticos, "Castor", financiación de jugadores con dinero proveniente de Bancos rescatados con dinero público, etc. Pero no me quiero centrar en este tema.

Llevamos un año en el que parece que el mundo se hunde cuando hablamos de ética, moral y valores. Tal y como declaró Eduard Punset, "el problema no es que nos encontramos en una crisis económica, estamos sufriendo una grave crisis de valores". Nada más lejos de la realidad, casos de corrupción política, bancaria, deportiva, etc., teniendo muy presente en la memoria el caso de los famosos papeles de Panamá. Como dice el dicho, "hay para alquilar sillas", para escribir un libro.

Por suerte o por desgracia de mi experiencia profesional, he conocido Políticos, Jueces del Tribunal Internacional de Justicia (ICJ), del Tribunal Criminal Internacional (ICC), Académicos, Periodistas, etc. Personas que conocen el campo por su actividad laboral, o porque se ha dedicado con anterioridad. Experiencias que me han aportado conversaciones, reflexiones y puntos de vista de lo que está pasando en el actual panorama político, económico y social. La famosa frase castellana "ver, Oír y callar" puede ser más útil de lo que nos parece.

Yendo más al grano, y con toda la tristeza, puedo admitir que nada de lo que está pasando en el mundo me sorprende en absoluto. Evidentemente que no debemos caer en el error de generalizar. No todo el mundo es un corrupto, un ladrón, etc. Tendríamos un problema evidente si este fuera el sentimiento / pensamiento unánime. Pero debemos ser conscientes de que, todo lo que ha ido saliendo a la luz es más común de lo que parece.

Un ex Presidente del Banco Mundial me comentó, "lo que pasa es que muchas veces estamos ante prácticas que no son legales, pero tampoco ilegales. Gracias a expertos, abogados y asesores de finanzas muy bien remunerados, consiguen, como si fueran malabaristas, trabajar al límite de la ley ". Es lo que coloquialmente se refiere como vacío legal. Y claro, no es lícito, pero tampoco es ilícito. Por lo tanto, hasta que no se encuentra una rendija, no se puede hacer nada. Hasta que se cruza, aunque sea un poco, el mencionado límite.

Hablando con gente del ICC, alguien me hizo un comentario cargado de ironía y humor con un trasfondo crítico, "desgraciadamente, blanquear capital no es tan difícil, lo más difícil es tener de capital". Inmediatamente piensas con esas cosas que todo el mundo sabe pero que piensas que nadie las sabe, y la gente calla para no meterse en problemas o simplemente para no perder el trabajo. Actualmente, vivo en Alemania, y la gente tiene la percepción de que es un país en el que todo es ideal y que nadie se escapa de la ley. Y puedo asegurar que nada en ninguna parte se perfecto. Hay casos de corrupción, como Uli Hoeness o la compra de votos para el Mundial 2006, y he conocido trabajadores de baja cualificación que no declaran impuestos. Sobre todo, inmigrantes.

Abriendo los ojos, te das cuenta que tener un negocio de restauración y ofrecer bebidas a precios prohibitivos puede suscitar el hecho de ingresar efectivo en el Banco, previa impresión del recibo, y declararlo como metálico proveniente de un pago en metálico. También encontramos los que organizan eventos con una lista definitiva de, por ejemplo, 100 asistentes y en la hora de la verdad nos encontramos con sólo 30-40 personas. El resto son invitados, estudiantes, etc., que no han pagado y sirven para llenar sillas. Evidentemente, las 60-40 personas que no han venido hicieron el pago en efectivo y pierden "sus" dinero.

Los que crean empresas "fantasma" (a nombre de familiares, amigos o pareja) a países donde la tasación es muy baja. Siempre surge la necesidad de contratar sus servicios, y evidentemente el dinero no marchan muy lejos a la operación final. Igual de fantasma son algunos cobros en concepto de cursos de formación que en teoría se imparten a los trabajadores que son contratados de manera esporádica. Estas personas quieren el trabajo, y muchas veces no leen lo que firman, y dan menos importancia al hecho de que no han recibido ningún curso. Ellos no lo saben, pero hay mucha gente que gana mucho dinero gracias a su firma.

O los que se declaran sumamente religiosos, solidarios y caritativos, y tienen la incipiente necesidad de crear, establecer colaboraciones, o simplemente realizar donaciones a Instituciones Religiosas, Fundaciones, y ONG. Como todo el mundo sabe, estamos hablando de registros mercantiles que gozan de privilegios fiscales y, en algunos casos, exentas de impuestos. Si somos propietarios de una gran suma de capital, la idea de ser creyente, solidario, o estar preocupado por la sociedad, puede ser muy atractiva a la vez de participar económicamente en ciertas actividades. Siempre con camino de ida y vuelta. No ocurre siempre, y mucho menos lo hace todo el mundo, pero es uno de los trucos utilizados.

Esto sólo son algunos ejemplos de lo que ocurre hoy en día. La detección de la corrupción es un caso similar al tráfico de drogas. Al final nos enteramos de una pequeña parte. Es decir, cuando la policía publica que "X" kilos ha sido interceptados en alguna parte debemos ser conscientes, sino no habría consumo, de que "X" multiplicado por "X" desvanece los controles y el conocimiento de la sociedad. Y eso es lo que está pasando en el mundo. Cuando salen a la luz casos como los "Papeles de Panamá, debemos ser conscientes de que estamos detectando la punta del iceberg de lo que realmente se delinque.

Hoy mismo Mazinho, el padre de Thiago y Rafinha, ha hecho unas declaraciones evidenciando, y haciendouna crítica en clave futbolística, lo que está pasando en nuestro planeta (catalán). Los humanos hemos perdido toda ética y moral y motivaciones por las buenas formas en detrimento por los intereses puramente económicos. Unas declaraciones que confirman un poco lo que servidor mencionaba en el artículo sobre los motivosverdaderos de la legislación FIFA respecto a los sueños de los niños de jugar alos grandes clubes del mundo independientemente de su origen.

Como denuncia el padre de Mazinho, Thiago no llamaba el interés de la selección por el simple motivo de que querían promover los jugadores brasileños para poder colocarlos en el mercado europeo y sacar comisión. Esta palabra amigos míos, comisión, es realmente el cáncer y el eje de las barbaridades que ocurren en el mundo. Y cuando más tienes, más quieres, y esta fiebre del oro, nos puede llevar a prácticas maquiavélicas. Sin evidentemente generalizar.

Estamos en un mundo de locos. Donde todo vale y donde parece que nos estén educando que ganar dinero, cuanto más mejor y como sea, es el máximo objetivo en esta vida. Es muy triste. Pero más triste aún son los que se aprovechan de las personas honestas que hacen las cosas, en referencia a todos los ejemplos que he mencionado anteriormente, por sentimiento y pasión.

Yo soy del Barça, y soy socio. Y me deprime enormemente que por culpa de un acto de irresponsabilidad de ciertas personas que querían ganar un puñado de euros más, aprovechándose de su red de contactos y posición privilegiada de representar al FC Barcelona, ​​la imagen del club que prefiero quede tirada como un trapo. Servidor, y el resto de socios no somos culpables de la gestión del caso Neymar. Pero este acuerdo nos lo hace ser. No sólo quiero terminar refiriéndome al caso Neymar, mi reflexión abarca un contexto más amplio, aunque no lo parezca. La dignidad de las personas no está en venta por el simple hecho de que ninguna persona en el mundo tiene el poder, ni mucho menos el derecho, de poner precio. Prometieron que no nos fallarían. Lo han hecho.


"El mejor truco que el diablo inventó fue convencer al mundo de que no existía" (Christopher McQuarrie)

martes, 7 de julio de 2015

QUAN ELS DINOSAURES DOMINAVEN LA TERRA

SEGUIMENT FCB camí d'entrega de les signatures
Quan m’ajunto amb amics de la meva generació, sóc nascut l’any 1985, surt a vegades el tema de que ens fem grans. En Josep Gallofré, ex company d'Universitat i actual Cap d'Esports de ReusDigital.cat (@Jgallofre) em va dir el següent, “quan els futbolistes als que idolatres són més joves que tu, és senyal inequívoc de que ens estem fent grans”.

Fer-se gran comporta que, entre d’altres coses, la gent jove que ve darrera teu superarà les teves habilitats i/o tindrà coneixements més actualitzats i adaptats als nous temps. Molts defensaran les coses de tota la vida, però mai podrem deixar de banda les noves tendències. Com deia Darwin, “l’ésser més fort i el que s’adapta millor al mitjà que l'envolta, serà el que tindrà assegurada la seva supervivència.”

Fa poc més de dues setmanes, un grup de 6 persones, encapçalades per Joan Batiste Cuberta, es va presentar a les oficines del FC Barcelona per recollir les butlletes per tal d'aconseguir signatures de suport per esdevenir candidat a les eleccions a la presidència del club. Programades, com tothom sap, per al proper 18 de juliol de 2015. En tot moment van eludir protagonismes, i van recalcar que el nom de la seva precandidatura era SEGUIMENT FCB.

No vull explicar de nou qui són, i a qui representen, ja ho vaig fer la setmana passada al meu anterior article (Feu click aquí per llegir). Ara ja toca parlar de debò. El que semblava, vist per alguns mitjans de comunicació, i altres precandidats, com una broma i un grup d’amics que simplement buscaven el seu minut de glòria, s’ha convertit en una veu que té molt a dir, i que mereix, i ha de ser, escoltada. Si algun candidat ha après alguna cosa, o té visió de futur, SEGUIMENT FCB ha de ser considerada com la solució, permeteu-me que ho digui d’aquesta manera, de la seva garantia d’èxit.

Els membres del grup del Facebook de “Seguiment de sol·licituds d’entrades per al desplaçaments del Barça” i els representats de SEGUIMENT FCB, han hagut d’escoltar i llegir que el seu fracàs, o almenys paper irrellevant, era qüestió de dies. Estaven equivocats. Els grans professionals dels mitjans de comunicació van cometre el mateix error de sempre, van dir la seva obviant la realitat que els envolta fent cas als coneixements de tota la vida. El que ha anat passant durant els últims 20-30 anys, “quan els dinosaures dominaven la terra.”

Membres de SEGUIMENT FCB al plató de L'Efectivament
Comentaris com, “com a broma està molt bé”, “no passaran el tall", "si hi ha gent amb més mitjans que no aconseguiran les signatures, doncs ja m’explicaràs”, “Seguiment FCB son els rebels de les eleccions”, “van donar la nota al no llogar una carpa de recollida de signatures”, i molts altres comentaris sense sentit, van deixar constància de que no havien entès el que és SEGUIMENT FCB. Personalment, crec que encara hi ha molta gent que encara no ha fet.

Passaven els dies i les signatures arribaven a la seu de SEGUIMENT FCB. Cap altra candidatura ha tingut punts de recollida a Califòrnia, Londres, Berlín, Munich i tot el territori espanyol. Molts mitjans no entendran com és possible que un equip sense pressupost ni infraestructura han pogut fer possible aquest desplegament. Fins i tot, altres candidats no es faran creus i començaran a fer comptes i a discutir amb els seus gabinets de comunicació sobre aquests aspecte. S'han gastat molts diners, a mitjana de 15-20 euros per signatura, i alguns no han passat el tall.

Altres candidats van tenir carpa, fins i tot més d’un dia, exèrcits de noies ben maques cercant firmes per tot arreu, servei de recollida a domicili, i un ampli ventall de fórmules de captació dignes de les millors, i les més cares, campanyes de comunicació. Estratègies que valen milions. Tant per promocionar, obviar, i fins i tot atacar. Com deia George Orwell, "periodisme és publicar el que no volen que publiquis. La resta són relacions públiques".

Les caixes de les signatures a la seu de SEGUIMENT FCB
I aquest és un aspecte a destacar. A falta de pressupost i mitjans, SEGUIMENT FCB ha dut a terme un gran exercici de sacrifici i imaginació. Facebook, Twitter, Correus, Serveis de missatgeria exprés, vehicles particulars, i fins i tot Bla Bla Car!, han servit, contra tot pronòstic dels grans gurús de la matèria, perquè SEGUIMENT FCB fes entrega el passat dissabte de 2.770 butlletes. 220 més de les necessàries. El que significa, tenint en compte el pressupost, 0,38 euros per signatura. Tota una fita tenint en compte que els mateixos membres del grup, de manera totalment voluntària, han gestionat la campanya.

Cert és que encara han de passar el procés de validació. Però el que ja és un fet, és que hi ha un grup de persones que volen fer pressió en aquestes eleccions per tal d’assolir dos objectius bàsics. Una agència de viatges pròpia i la creació d’una grada d’animació al Camp Nou. Sens cap mena de dubte, han aconseguit ser escoltats. Que ja és molt tenint en compte que SEGUIMENT FCB no comptava per aquestes eleccions. Però hi seran.

Els mitjans segueixen prenent-se a broma, o no donant la importància que es mereix, a SEGUIMENT FCB. Però si mirem el número de signatures que han recollit els altres candidats, veurem que les seves demandes poden tenir més importància del que pensem. Amb 5 candidats, i amb Bartomeu com a màxim favorit, SEGUIMENT FCB s’ha convertit en un gran valor afegit per a la resta de candidatures per tal d’aconseguir vots i assolir el seu objectiu: GUANYAR les eleccions.

I és aquí on entra en joc SEGUIMENT FCB. Joan Laporta, Agustí Benedito, Jordi Freixa, i fins i tot Bartomeu, són conscients que la massa social que segueix aquesta plataforma és prou important com per ignorar-la. El que significa que per aconseguir aquests vots han de començar a contemplar seriosament l’agència de viatges pròpia i la grada d’animació. Objectius principals, i únics, de SEGUIMENT FCB.

4 dels 5 candidats, falta Bartomeu, a la Universitat de Vic
Ara bé, no hi haurà pactes, ni tampoc hi haurà aliances. L’únic que hi haurà és la voluntat dels membres de SEGUIMENT FCB de seure a la taula amb cadascun dels candidats i aconseguir el compromís ferm de que realitzaran aquestes dues demandes. A partir d’aquí, s’exposarà el resultat de les converses a la resta dels membres del grup i cadascun d’ells decidirà, de manera independent i individual, a qui atorga el seu vot. Ni més ni menys, així de senzill.

Ningú pot preveure el futur. Ningú pot assegurar res. Però el que és evident, és que SEGUIMENT FCB ja ha guanyat el més important en un món que es troba sota el domini dels poderosos i dels mitjans de comunicació de masses: EL RESPECTE.

sábado, 27 de junio de 2015

LA FORÇA D’UN SEGUIMENT


Animació a Berlin. Molts son membres de "SEGUIMENT FCB"

Qui avisa no és traïdor


Abans de començar, m’agradaria deixar clar que aquest escrit està redactat des d’una perspectiva personal i que en cap cas és un comunicat oficial de la plataforma “SEGUIMENT FCB”. Ara bé, fa gairebé dos anys que formo part del grup al Facebook. i recolzo totalment la proposta que presenta aquesta precandidatura a les eleccions presidencials del Futbol Club Barcelona en el present 2015.

El meu nom és Esteban Blanchart Amores, un vilanoví de 30 anys, concretament de Vilanova i la Geltrú (província de Barcelona), llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques i Periodisme per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Sóc soci del Barça des de 2004, i abonat al Camp Nou des de la temporada 2004-2005. He assistit a gairebé tots els partits a l'Estadi, a excepció de la gran majoria en les dues últimes temporades ja que he viscut a Finlàndia, per un Erasmus, i a Berlín, per motius laborals.

En aquests 10 anys, he intentat fer almenys 2 desplaçaments per temporada, i fins i tot en alguna n'he fet 3. Crec que és bon número si tenim en compte que no he tingut feina regularment i els meus ingressos eren limitats. Aquí és on vaig descobrir les grans dificultats, i el nul suport que dóna el club, amb les que es troben els socis i aficionats que decideixen acompanyar al Barça en els partits lluny del Camp Nou. No només en les grans cites, com finals i semifinals, sinó també en els desplaçaments de menys repercussió mediàtica. Com per exemple, desplaçaments de lliga, Copa i fase de grups de Champions.



Els orígens


Retrocedim al maig del 2009, amb motiu de la final de la Champions League a Roma. Alguns socis van tenir la idea de crear un grup de Facebook per tal de maximitzar les seves oportunitats d’aconseguir una entrada per al partit. El procés era, i segueix sent el mateix, publicar el número de sol·licitud al mur del grup per tal de saber, previs càlculs estadístics, cada quantes sol·licituds tocava fer-ne una de nova per tal de cobrir tot, o el màxim, rati de possibilitats de ser agraciat amb una entrada. A més de controlar, dret total dels socis, el número de sol·licituds reals que hi havia per tal de detectar qualsevol anomalia.


Aquest punt no l’entendran la gran majoria de persones alienes al grup o habituals als desplaçaments que no en formen part. Però si mencionem, prenent com a exemple el procés de Roma 2009, que va ser estrany ampliar un dia més, i a última hora, el procés de sol·licituds, i que curiosament fos extret un número que cobria aquesta ampliació, és fàcil d'entendre l'indignació dels socis que simplement tenien un objectiu: viatjar a Roma amb entrada.

A molta gent no els hi agradarà aquesta premissa que posa en dubte la transparència del procés, però va ser un fet molt polèmic molt i va constatar el que molta gent pensava, i pensa encara avui: que per molt que hi hagi un notari en el sorteig, la dinàmica de prémer un botó en un ordinador, i que doni un número, de manera suposadament aleatòria, no acaba de convèncer a molta gent. Com funciona aquest software? Qui el controla? És manipulable? Quina credibilitat té? Com surt el número que surt?

Quan no ets ningú, costa molt demanar res al club. Ningú t’escolta, i com deia Elisabeth Noelle-Neumann al seu llibre La espiral del silenci, el sistema fa veure com a estranys, i fins i tot com a bojos, als que, tot i que potser tenint la raó, es manifesten contradient al sistema establert. I el que és pitjor, si altres veus es pronuncien a favor d’aquesta minoria, al final acabaran cedint la veu pel fet de que no volen ser vistos com ells i exclosos del mainstream. Així que tocava seguir fent el mateix, preguntar als socis que no volien anar a les finals per motius com l’edat, economia, laborals, etc. i es feien les sol·licituds necessàries per tal d’aconseguir una entrada.

Així va néixer “Seguiment de sol·licituds d’entrades per als desplaçaments del Barça”. Un grup de Facebook que té com a objectiu ajudar-nos els uns als altres per tal d’aconseguir entrada, i denunciar i perjudicar als que, valgui la redundància, volen perjudicar al soci: els revendes.

Membres de "SEGUIMENT FCB" a Montserrat
Aquests són/som els qui conformen “SEGUIMENT FCB”, un grup de socis, que no es coneixia de res, i que gràcies a les xarxes socials va lluitar per assegurar-se una entrada per a cada un dels desplaçaments dels que estàven interessats. A més, s’organitzen activitats diverses. Alguns exemples en són des de simplement fer una cervesa, anar a dinar o sopar, fins a llogar un vaixell per fer gresca pel riu Spree de Berlín. Passant per pujar a Montserrat a peu des de Monistrol de Montserrat. Passió blaugrana pura i dura amb seny i pau.

Eleccions 2015


I arriben les eleccions de juliol de 2015, el moment en que alguns membres del grup, encapçalats per Joan Batiste Cuberta, decideixen fer pressió per tal d’aconseguir pal·liar les mancances en les que tots els socis del Barça es troben alhora de fer un desplaçament. A més de millorar l’animació del Camp Nou, cosa que per molt que es digui que es impossible, no ho és si realment es vol fer. És tan fàcil com VOLER.

Per entendre el punt dels desplaçaments tractaré com a exemple l’últim realitzat a Berlin per a la final de la Champions League, i tenint en compte que visc a la capital alemanya, podré transmetre més fàcilment el que vull dir. No és admissible que el club, a través de la seva col·laboració amb Halcón Viajes, ofereixi un vol de gairebé 600 euros per un trajecte d’anada i tornada el mateix dia. Tenint en compte el més important, estem parlant d’una ruta que costa, amb antelació de dos mesos, 60 euros anada i tornada. Amb un mes de previsió pot valer 100-150 euros i val a dir, com a exemple personal, que vaig reservar el vol per assistir a la final de la Copa del Rei, recordo que visc a Berlín, la setmana anterior al partit. Vaig viatjar el mateix dissabte i vaig tornar el dilluns, i el preu va asecendir a només 155 euros. Això es molt fàcil de definir: NEGOCI.

Treballo en el món de la publicitat, i menteix qui digui que en els casos de col·laboracions i partnerships, ningú s’omple les butxaques en concepte de comissions. Cosa que molta gent ho trobarà normal, que ho és, ja que jo mateix he cobrat a comissió. Però quan parlem d’un cas com el Barça, on es treballa pel bé del club, dels socis i de manera voluntària i no remunerada, s’ha de lluitar pels interessos d’aquests i no dels empresarials o personals. No cal anar gaire lluny per constatar això, ho diuen els estatuts del club.

Poca gent sap que hi va haver gent que va fer escales per mitja Europa, altres que van fer destinació a una altra ciutat per arribar a Berlín a través de cotxes de lloguer, autocaravanes, motocicletes de gran cilindratge, cotxes particulars, etc. Sense comptar les persones que es van buscar la vida a última hora perquè el club va cancel·lar el vol, o els que van arribar faltant una hora i poc més per l'inici de la final. Un problema que no és exclusiu del Barça. Però com a socis, creiem que tenim el dret, i la obligació, de lluitar per millorar aquest aspecte. Alguns diran que és impossible, que ho diguin, per exemple, a les aficions angleses. A veure que els hi responen...

En segon lloc, tenim l’animació del Camp Nou. Molts són els socis, i no socis, que critiquen dia si i dia també que l’ambient al Camp Nou és fred. Només cal veure el reduït grup d’animació que es troba al Gol Sud. A més d’altres menors repartits arreu de l’Estadi. No seria hora, tenint en compte altres exemples a Espanya i a Europa com el València, Bayern, Dortmund, etc., posar-nos tots a una i fer el mateix a casa?

No es podria parlar de manera consensuada amb els socis que de manera pacífica volen millorar l’animació al Camp Nou, i amb els que volen simplement seure, ja sigui perquè volen viure el futbol de manera més tranquil·la o en família, per tal de trobar una solució? No seria hora de demostrar que realment som més que un club? Crec que ja és hora.

"SEGUIMENT FCB" recollint les paperetes
Doncs això és SEGUIMENT FCB, un grup de socis que vol pal·liar els deutes històrics que el té club amb el seu soci de manera pacífica i organitzada, fugint en tot moment de qualsevol “isme”. I es que si hi ha una cosa que descriu els integrants del grup de SEGUIMENT FCB, és la diversitat i la pluralitat. Una plataforma representada per Joan Batiste Cuberta, però que ho és simplement, tal i com ell ho admet, perquè el club requereix una cara visible a la precandidatura. No hi ha personalismes, es tracta d'un grup de gent amb molta més al darrere.

Tot això amb l'unic objectiu d'aconseguir el màxim suport dels socis del Barça per tal d'obtenir la força suficient, seure cara a cara amb tots els candidats, i fer constar les seves voluntats als socis que donen el suport a SEGUIMENT FCB. Per tal de que cadascú decideixi votar a qui cregui necessari en perspectiva del que estarà per la labor de complir aquests dos grans deutes històrics.


Alguns dels seus membres són pro Joan Laporta, altres pro Bartomeu, altres pro Benedito, altres pro Farré, altres pro Majó, i altres que simplement donen el seu suport a qualsevol que pot aportar coses positives al club. Ningú quedà exclòs (a excepció evidentment dels violents, no civilitzats, i als revendes) per la seva ideologia política o candidat presidencialista. A SEGUIMENT FCB hi ha cabuda per a tothom. Tal com diu el nostre himne, “tan se val d’on venim, si del sud o del nord, ara estem d’acord, una bandera ens agermana”.