QUAN ELS DINOSAURES DOMINAVEN LA TERRA

SEGUIMENT FCB camí d'entrega de les signatures

Quan m’ajunto amb amics de la meva generació, sóc nascut l’any 1985, surt a vegades el tema de que ens fem grans. En Josep Gallofré, ex company d'Universitat i actual Cap d'Esports de ReusDigital.cat (@Jgallofre) em va dir el següent, “quan els futbolistes als que idolatres són més joves que tu, és senyal inequívoc de que ens estem fent grans”.

Fer-se gran comporta que, entre d’altres coses, la gent jove que ve darrera teu superarà les teves habilitats i/o tindrà coneixements més actualitzats i adaptats als nous temps. Molts defensaran les coses de tota la vida, però mai podrem deixar de banda les noves tendències. Com deia Darwin, “l’ésser més fort i el que s’adapta millor al mitjà que l'envolta, serà el que tindrà assegurada la seva supervivència.”

Fa poc més de dues setmanes, un grup de 6 persones, encapçalades per Joan Batiste Cuberta, es va presentar a les oficines del FC Barcelona per recollir les butlletes per tal d'aconseguir signatures de suport per esdevenir candidat a les eleccions a la presidència del club. Programades, com tothom sap, per al proper 18 de juliol de 2015. En tot moment van eludir protagonismes, i van recalcar que el nom de la seva precandidatura era SEGUIMENT FCB.

No vull explicar de nou qui són, i a qui representen, ja ho vaig fer la setmana passada al meu anterior article (Feu click aquí per llegir). Ara ja toca parlar de debò. El que semblava, vist per alguns mitjans de comunicació, i altres precandidats, com una broma i un grup d’amics que simplement buscaven el seu minut de glòria, s’ha convertit en una veu que té molt a dir, i que mereix, i ha de ser, escoltada. Si algun candidat ha après alguna cosa, o té visió de futur, SEGUIMENT FCB ha de ser considerada com la solució, permeteu-me que ho digui d’aquesta manera, de la seva garantia d’èxit.

Els membres del grup del Facebook de “Seguiment de sol·licituds d’entrades per al desplaçaments del Barça” i els representats de SEGUIMENT FCB, han hagut d’escoltar i llegir que el seu fracàs, o almenys paper irrellevant, era qüestió de dies. Estaven equivocats. Els grans professionals dels mitjans de comunicació van cometre el mateix error de sempre, van dir la seva obviant la realitat que els envolta fent cas als coneixements de tota la vida. El que ha anat passant durant els últims 20-30 anys, “quan els dinosaures dominaven la terra.”

Membres de SEGUIMENT FCB al plató de L'Efectivament

Comentaris com, “com a broma està molt bé”, “no passaran el tall", "si hi ha gent amb més mitjans que no aconseguiran les signatures, doncs ja m’explicaràs”, “Seguiment FCB son els rebels de les eleccions”, “van donar la nota al no llogar una carpa de recollida de signatures”, i molts altres comentaris sense sentit, van deixar constància de que no havien entès el que és SEGUIMENT FCB. Personalment, crec que encara hi ha molta gent que encara no ha fet.

Passaven els dies i les signatures arribaven a la seu de SEGUIMENT FCB. Cap altra candidatura ha tingut punts de recollida a Califòrnia, Londres, Berlín, Munich i tot el territori espanyol. Molts mitjans no entendran com és possible que un equip sense pressupost ni infraestructura han pogut fer possible aquest desplegament. Fins i tot, altres candidats no es faran creus i començaran a fer comptes i a discutir amb els seus gabinets de comunicació sobre aquests aspecte. S'han gastat molts diners, a mitjana de 15-20 euros per signatura, i alguns no han passat el tall.

Altres candidats van tenir carpa, fins i tot més d’un dia, exèrcits de noies ben maques cercant firmes per tot arreu, servei de recollida a domicili, i un ampli ventall de fórmules de captació dignes de les millors, i les més cares, campanyes de comunicació. Estratègies que valen milions. Tant per promocionar, obviar, i fins i tot atacar. Com deia George Orwell, "periodisme és publicar el que no volen que publiquis. La resta són relacions públiques".

Les caixes de les signatures a la seu de SEGUIMENT FCB

I aquest és un aspecte a destacar. A falta de pressupost i mitjans, SEGUIMENT FCB ha dut a terme un gran exercici de sacrifici i imaginació. Facebook, Twitter, Correus, Serveis de missatgeria exprés, vehicles particulars, i fins i tot Bla Bla Car!, han servit, contra tot pronòstic dels grans gurús de la matèria, perquè SEGUIMENT FCB fes entrega el passat dissabte de 2.770 butlletes. 220 més de les necessàries. El que significa, tenint en compte el pressupost, 0,38 euros per signatura. Tota una fita tenint en compte que els mateixos membres del grup, de manera totalment voluntària, han gestionat la campanya.

Cert és que encara han de passar el procés de validació. Però el que ja és un fet, és que hi ha un grup de persones que volen fer pressió en aquestes eleccions per tal d’assolir dos objectius bàsics. Una agència de viatges pròpia i la creació d’una grada d’animació al Camp Nou. Sens cap mena de dubte, han aconseguit ser escoltats. Que ja és molt tenint en compte que SEGUIMENT FCB no comptava per aquestes eleccions. Però hi seran.

Els mitjans segueixen prenent-se a broma, o no donant la importància que es mereix, a SEGUIMENT FCB. Però si mirem el número de signatures que han recollit els altres candidats, veurem que les seves demandes poden tenir més importància del que pensem. Amb 5 candidats, i amb Bartomeu com a màxim favorit, SEGUIMENT FCB s’ha convertit en un gran valor afegit per a la resta de candidatures per tal d’aconseguir vots i assolir el seu objectiu: GUANYAR les eleccions.

I és aquí on entra en joc SEGUIMENT FCB. Joan Laporta, Agustí Benedito, Jordi Freixa, i fins i tot Bartomeu, són conscients que la massa social que segueix aquesta plataforma és prou important com per ignorar-la. El que significa que per aconseguir aquests vots han de començar a contemplar seriosament l’agència de viatges pròpia i la grada d’animació. Objectius principals, i únics, de SEGUIMENT FCB.

4 dels 5 candidats, falta Bartomeu, a la Universitat de Vic

Ara bé, no hi haurà pactes, ni tampoc hi haurà aliances. L’únic que hi haurà és la voluntat dels membres de SEGUIMENT FCB de seure a la taula amb cadascun dels candidats i aconseguir el compromís ferm de que realitzaran aquestes dues demandes. A partir d’aquí, s’exposarà el resultat de les converses a la resta dels membres del grup i cadascun d’ells decidirà, de manera independent i individual, a qui atorga el seu vot. Ni més ni menys, així de senzill.

Ningú pot preveure el futur. Ningú pot assegurar res. Però el que és evident, és que SEGUIMENT FCB ja ha guanyat el més important en un món que es troba sota el domini dels poderosos i dels mitjans de comunicació de masses: EL RESPECTE.

LA FORÇA D’UN SEGUIMENT

Animació a Berlin. Molts son membres de "SEGUIMENT FCB"

Qui avisa no és traïdor

Abans de començar, m’agradaria deixar clar que aquest escrit està redactat des d’una perspectiva personal i que en cap cas és un comunicat oficial de la plataforma “SEGUIMENT FCB”. Ara bé, fa gairebé dos anys que formo part del grup al Facebook. i recolzo totalment la proposta que presenta aquesta precandidatura a les eleccions presidencials del Futbol Club Barcelona en el present 2015.

El meu nom és Esteban Blanchart Amores, un vilanoví de 30 anys, concretament de Vilanova i la Geltrú (província de Barcelona), llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques i Periodisme per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Sóc soci del Barça des de 2004, i abonat al Camp Nou des de la temporada 2004-2005. He assistit a gairebé tots els partits a l'Estadi, a excepció de la gran majoria en les dues últimes temporades ja que he viscut a Finlàndia, per un Erasmus, i a Berlín, per motius laborals.

En aquests 10 anys, he intentat fer almenys 2 desplaçaments per temporada, i fins i tot en alguna n'he fet 3. Crec que és bon número si tenim en compte que no he tingut feina regularment i els meus ingressos eren limitats. Aquí és on vaig descobrir les grans dificultats, i el nul suport que dóna el club, amb les que es troben els socis i aficionats que decideixen acompanyar al Barça en els partits lluny del Camp Nou. No només en les grans cites, com finals i semifinals, sinó també en els desplaçaments de menys repercussió mediàtica. Com per exemple, desplaçaments de lliga, Copa i fase de grups de Champions.

Els orígens

Retrocedim al maig del 2009, amb motiu de la final de la Champions League a Roma. Alguns socis van tenir la idea de crear un grup de Facebook per tal de maximitzar les seves oportunitats d’aconseguir una entrada per al partit. El procés era, i segueix sent el mateix, publicar el número de sol·licitud al mur del grup per tal de saber, previs càlculs estadístics, cada quantes sol·licituds tocava fer-ne una de nova per tal de cobrir tot, o el màxim, rati de possibilitats de ser agraciat amb una entrada. A més de controlar, dret total dels socis, el número de sol·licituds reals que hi havia per tal de detectar qualsevol anomalia.

Aquest punt no l’entendran la gran majoria de persones alienes al grup o habituals als desplaçaments que no en formen part. Però si mencionem, prenent com a exemple el procés de Roma 2009, que va ser estrany ampliar un dia més, i a última hora, el procés de sol·licituds, i que curiosament fos extret un número que cobria aquesta ampliació, és fàcil d'entendre l'indignació dels socis que simplement tenien un objectiu: viatjar a Roma amb entrada.

A molta gent no els hi agradarà aquesta premissa que posa en dubte la transparència del procés, però va ser un fet molt polèmic molt i va constatar el que molta gent pensava, i pensa encara avui: que per molt que hi hagi un notari en el sorteig, la dinàmica de prémer un botó en un ordinador, i que doni un número, de manera suposadament aleatòria, no acaba de convèncer a molta gent. Com funciona aquest software? Qui el controla? És manipulable? Quina credibilitat té? Com surt el número que surt?

Quan no ets ningú, costa molt demanar res al club. Ningú t’escolta, i com deia Elisabeth Noelle-Neumann al seu llibre La espiral del silenci, el sistema fa veure com a estranys, i fins i tot com a bojos, als que, tot i que potser tenint la raó, es manifesten contradient al sistema establert. I el que és pitjor, si altres veus es pronuncien a favor d’aquesta minoria, al final acabaran cedint la veu pel fet de que no volen ser vistos com ells i exclosos del mainstream. Així que tocava seguir fent el mateix, preguntar als socis que no volien anar a les finals per motius com l’edat, economia, laborals, etc. i es feien les sol·licituds necessàries per tal d’aconseguir una entrada.

Així va néixer “Seguiment de sol·licituds d’entrades per als desplaçaments del Barça”. Un grup de Facebook que té com a objectiu ajudar-nos els uns als altres per tal d’aconseguir entrada, i denunciar i perjudicar als que, valgui la redundància, volen perjudicar al soci: els revendes.

Membres de "SEGUIMENT FCB" a Montserrat

Aquests són/som els qui conformen “SEGUIMENT FCB”, un grup de socis, que no es coneixia de res, i que gràcies a les xarxes socials va lluitar per assegurar-se una entrada per a cada un dels desplaçaments dels que estàven interessats. A més, s’organitzen activitats diverses. Alguns exemples en són des de simplement fer una cervesa, anar a dinar o sopar, fins a llogar un vaixell per fer gresca pel riu Spree de Berlín. Passant per pujar a Montserrat a peu des de Monistrol de Montserrat. Passió blaugrana pura i dura amb seny i pau.

Eleccions 2015

I arriben les eleccions de juliol de 2015, el moment en que alguns membres del grup, encapçalats per Joan Batiste Cuberta, decideixen fer pressió per tal d’aconseguir pal·liar les mancances en les que tots els socis del Barça es troben alhora de fer un desplaçament. A més de millorar l’animació del Camp Nou, cosa que per molt que es digui que es impossible, no ho és si realment es vol fer. És tan fàcil com VOLER.

Per entendre el punt dels desplaçaments tractaré com a exemple l’últim realitzat a Berlin per a la final de la Champions League, i tenint en compte que visc a la capital alemanya, podré transmetre més fàcilment el que vull dir. No és admissible que el club, a través de la seva col·laboració amb Halcón Viajes, ofereixi un vol de gairebé 600 euros per un trajecte d’anada i tornada el mateix dia. Tenint en compte el més important, estem parlant d’una ruta que costa, amb antelació de dos mesos, 60 euros anada i tornada. Amb un mes de previsió pot valer 100-150 euros i val a dir, com a exemple personal, que vaig reservar el vol per assistir a la final de la Copa del Rei, recordo que visc a Berlín, la setmana anterior al partit. Vaig viatjar el mateix dissabte i vaig tornar el dilluns, i el preu va asecendir a només 155 euros. Això es molt fàcil de definir: NEGOCI.

Treballo en el món de la publicitat, i menteix qui digui que en els casos de col·laboracions i partnerships, ningú s’omple les butxaques en concepte de comissions. Cosa que molta gent ho trobarà normal, que ho és, ja que jo mateix he cobrat a comissió. Però quan parlem d’un cas com el Barça, on es treballa pel bé del club, dels socis i de manera voluntària i no remunerada, s’ha de lluitar pels interessos d’aquests i no dels empresarials o personals. No cal anar gaire lluny per constatar això, ho diuen els estatuts del club.

Poca gent sap que hi va haver gent que va fer escales per mitja Europa, altres que van fer destinació a una altra ciutat per arribar a Berlín a través de cotxes de lloguer, autocaravanes, motocicletes de gran cilindratge, cotxes particulars, etc. Sense comptar les persones que es van buscar la vida a última hora perquè el club va cancel·lar el vol, o els que van arribar faltant una hora i poc més per l'inici de la final. Un problema que no és exclusiu del Barça. Però com a socis, creiem que tenim el dret, i la obligació, de lluitar per millorar aquest aspecte. Alguns diran que és impossible, que ho diguin, per exemple, a les aficions angleses. A veure que els hi responen...

En segon lloc, tenim l’animació del Camp Nou. Molts són els socis, i no socis, que critiquen dia si i dia també que l’ambient al Camp Nou és fred. Només cal veure el reduït grup d’animació que es troba al Gol Sud. A més d’altres menors repartits arreu de l’Estadi. No seria hora, tenint en compte altres exemples a Espanya i a Europa com el València, Bayern, Dortmund, etc., posar-nos tots a una i fer el mateix a casa?

No es podria parlar de manera consensuada amb els socis que de manera pacífica volen millorar l’animació al Camp Nou, i amb els que volen simplement seure, ja sigui perquè volen viure el futbol de manera més tranquil·la o en família, per tal de trobar una solució? No seria hora de demostrar que realment som més que un club? Crec que ja és hora.

"SEGUIMENT FCB" recollint les paperetes

Doncs això és SEGUIMENT FCB, un grup de socis que vol pal·liar els deutes històrics que el té club amb el seu soci de manera pacífica i organitzada, fugint en tot moment de qualsevol “isme”. I es que si hi ha una cosa que descriu els integrants del grup de SEGUIMENT FCB, és la diversitat i la pluralitat. Una plataforma representada per Joan Batiste Cuberta, però que ho és simplement, tal i com ell ho admet, perquè el club requereix una cara visible a la precandidatura. No hi ha personalismes, es tracta d'un grup de gent amb molta més al darrere.

Tot això amb l'unic objectiu d'aconseguir el màxim suport dels socis del Barça per tal d'obtenir la força suficient, seure cara a cara amb tots els candidats, i fer constar les seves voluntats als socis que donen el suport a SEGUIMENT FCB. Per tal de que cadascú decideixi votar a qui cregui necessari en perspectiva del que estarà per la labor de complir aquests dos grans deutes històrics.

Alguns dels seus membres són pro Joan Laporta, altres pro Bartomeu, altres pro Benedito, altres pro Farré, altres pro Majó, i altres que simplement donen el seu suport a qualsevol que pot aportar coses positives al club. Ningú quedà exclòs (a excepció evidentment dels violents, no civilitzats, i als revendes) per la seva ideologia política o candidat presidencialista. A SEGUIMENT FCB hi ha cabuda per a tothom. Tal com diu el nostre himne, “tan se val d’on venim, si del sud o del nord, ara estem d’acord, una bandera ens agermana”.