stiviwonder

Bienvenidos a la República Independiente del Pensamiento

2011-12-13T05:15:00.000-08:00

Hace aproximadamente unos tres años abrí éste blog. Lo hice por motivos puramente académicos. Empecé a estudiar esa carrera que no sirve para nada a no ser que tengas un muy buen "enlace", que seas muy bueno, o simplemente que aceptes lo que sea porqué tu categoría profesional no corresponde con lo que te mereces. Es decir, no tienes la formación ni la calificación necesaria.

El Periodismo es un oficio que en principio todo el mundo puede ejercer sin necesidad de estudiar la carrera. Falso. Un médico sin carrera es un peligro para la salud pública y una falta de respeto para las personas que se esfuerzan para alcanzar unos estudios que rondan el 8,5 de media de nota de acceso y que luego deben superar, como mínimo, 5 años de carrera. Yo no puedo, ni debería hacer de médico. Por seguridad y respeto.

Lo mismo pasa en el Periodismo. Una persona que no se ha forjado en el aspecto teórico del Periodismo no puede hacer ni debe hacer de Periodista. Le faltan los valores y los contenidos para comunicar con sentido común. Se convierte automáticamente en un peligro para la salud mental de la población, en el aspecto más leve, y una falta de respeto para las personas que luchan por un sueño por la vía teórica y más complicada. Mientras unos se pasan la vida hincando codos, otros se pasan la vida hincando rodillas.

En el resultado se ve reflejada la calidad. Normalmente esas personas no realizan tareas de alto requerimiento intelectual o técnico. Estos personajes, que acaban precisamente adquiriendo éste rol, son abundantes en contenidos relacionados con los deportes, corazón, Realities, y demás contenidos banales y pertenecientes a lo que se conoce como Soft Press.

No veremos jamás a Belén Esteban dando información relativa al estado de las primas de riesgo en el mercado europeo. Tampoco la veremos nunca, por suerte, trabajar para un medio público. Por suerte, éste tipo de injusticias sólo ocurren el los medios privados, que son libres de obrar a su antojo. Aunque bien es sabido que en algún medio público han tenido trabajadores sin contrato durante algún tiempo. Leáse Catalunya Ràdio.

No obstante, prefiero que se realicen contratos basura a profesionales a que se contraten a profesionales basura. Son meros aspirantes a profesional de la opinión y de los cánones informativos, y que simplemente consiguen ser bufones de algún imperio comunicativo. Pero la culpa no es del supuesto profesional o del medio que se aprovecha de la "mano de obra barata".

Una vez tuve el honor de hablar con el abogado, aunque ejerce de presentador en 8 al dia en 8TV, Josep Cuní. Le pregunté si creía que el Periodismo se estaba convirtiendo en una profesión vulgar. Me contestó que ya era vulgar, "y que la culpa es nuestra porqué nosotros lo alimentamos". El consumidor aplaude a éstos bufones mientras observamos indiferentes como medios públicos ocupados por PROFESIONALES desaparecen y se aglomeran en la lista del INEM. Triste pero cierto.

Bien, tras esta reflexión sobre el Periodismo actual, anuncio que reabro mi espacio para dar mi opinión sobre los temas de actualidad que pueden interesar. Advierto que se hablará mucho de fútbol. Simplemente porqué como socio abonado al FC Barcelona se puede entender que soy un apasionada a éste deporte.

Lo pienso hacer desde una perspectiva crítica e independiente. Siempre con respeto si es que el tema y los actores de la publicación lo merecen. No voy a ser menos criticar a los que critican desde una posición privilegiada sin razón. Aquí nos encontramos con otro problema de egos periodísticos que más adelante trataré... Por suerte vivimos en un mundo teóricamente libre, en el que la crítica es la República Independiente del Pensamiento periodístico.

PD: Título original del profesor Batista de la URV.

Qué és Open Source?

2010-05-05T05:17:00.000-07:00

Open Source, en català codi obert, és el terme amb el que es coneix al software distribuït y desenvolupat de manera lliure. L'open source L'open source té un punt de vista més orientat als beneficis pràctics de compartir el còdi que a les qüestions morals i filosòfiques, les quals destaquen en l'anomenat software lliure.

Algunes aplicacions més conegudes del codi lliure són el navegador Mozilla Firefox, els sistemes operatius Linux i Ubuntu, la suite OpenOffice, i altres. La meva opinió és que són bons programes. Alguns podem reemplaçar als programes de pagament, com per exemple Firefox és millor que Safari o Explorer. Però altres, com Linux o OpenOffice, encara tenen un llarg camí per recórrer...

Extret de Wikipèdia

Què és el Mobile Marketing?

2010-05-05T04:51:00.000-07:00

El màrqueting mòbil o mobile marketing és l'activitat dedicada al disseny, implantació i execució d'accions de màrqueting realitzades a través de dispositius mòbils, PDA, iPods, Consoles portàtils, Navegadors GPS, etc.

Les principals accions del màrqueting mòbil que es realitzen en l'actualitat són:

El desenvolupament de campanyes de comunicació consistents en l'enviament de SMS o MMS a través de dispositius mòbils d'un contingut determinat, ja sigui informatiu o promocional, dirigides a bases de dades prèviament tractades i sistematitzades adequadament.

La realització de campanyes de comunicació consistents en la utilització dels dispositius mòbils com a mitjà perquè un públic determinat participi en promocions, concursos o sorteigs que han estat prèviament anunciats en altres mitjans com ràdio, premsa o televisió, mitjançant l'enviament d'un o diversos SMS, MMS o realització de trucades telefòniques per part del client.

El desenvolupament de campanyes de emissió de trucades telefòniques a dispositius mòbils, des d'una empresa i dirigida principalment a bases de dades prèviament tractades i sistematitzades adequadament, amb l'objectiu d'informar sobre promocions, productes o serveis.

La utilització dels dispositius mòbils com a mitjà publicitari mitjançant la inserció d'anuncis o patrocinis en continguts que es distribueixen a través d'aquest canal.

Extret de Wikipèdia

A priori pot semblar una eïna de màrketing molt útil i original. Però en un món, en que cada cop més, les persones estan saturades de publicitat, cal preguntar-se si és tant útil realment. Sincerament, quan rebo un anunci vía SMS o MMS, moltes vegades ni el miro. L'elimino directament frustrat al comprovar de que no es tractra d'un SMS qualsevol.

Què és la usabilitat i accessibilitat?

2010-05-04T18:01:00.000-07:00

La Usabilitat és el que entenem per les tècniques que ajuden als usuaris a realitzar tasques en entorns gràfics web per tal de que els usuaris siguin capaços d’arribar a els seus objectius amb un mínim esforç i uns resultats màxims.

Regles d’usabilitat:

1. Rapidesa i fiabilitat: que el web sigui més ràpid que elaborat, més fiable que modern, més senzill que complex. Un web directe.

2. Simplicitat: l’usuari ha de tenir molt clar en tot moment com s’arriba a la informació.

3. Indexable: utilitza sempre que puguis el text real, les animacions i les imatges són “rastrejables” pels motors de cerca i no obtindràs bons posicionaments.

4. Seguretat: que tot funcioni i amb tots els navegadors possibles.

5. A Internet l’usuari és qui mana: web actualitzat i que ofereixi continguts interessants.

6. Confiança.

7. Posa les conclusions al principi: la piràmide invertida.

8. Bons continguts: posar les conclusions al principi i escriure sobre un 25% del que posaries en un paper. Redueix i simplifica tot el que puguis.

En canvi, l’accessibilitat, és la facilitat amb que les persones amb algun grau de discapacitat poden accedir als continguts d’un lloc web. És un tema que els dissenyadors i programadors per a web han de tenir en compte en els seus projectes. Això serà possible únicament a partir del reconeixement del dret d’accedir a continguts de les persones amb capacitats especials i del coneixement de les seves limitacions i particulars maneres d’accés a Internet.

Sorgeix així el concepte d’Accessibilitat, definida en termes generals com la facilitat amb que les persones amb minusvalideses poden interactuar amb els llocs Web. Un lloc accessible és aquell on els elements de disseny com el color, la grandària de les fonts i la disposició dels elements no dificulten la comprensió del contingut del lloc.

Temari de Marcel Blázquez

Què és E-mail Marketing?

2010-05-04T17:10:00.001-07:00

L'e-mail marketing és el que entenem per la utilització d'e-mail per a fins comercials de forma que mitjançant l'enviament de correus electrònics als clients d'una empresa, es puguin mantenir informats de les novetats, ofertes, promocions i altres informacions d'interès.

No obstant, no tots aquests e-mails enviats tenen una finalitat comercial, sinó que molts d'ells van a buscar profunditzar i generar confiança amb els clients amb l'objectiu d'establir un diàleg bidireccional que, si està ben utilitzat, permet no tan sols la retroalimentació continua amb el client sinó que ens ofereix la possibilitat d'arribar a establir una relació de confiança amb els clients.

Un dels aspectes més importants és que hem d'aconseguir el permís dels nostres clients perquè rebin els e-mails correctament i no es converteixin en SPAM. Per tant, hem de dotar l'e-mail de bones característiques perquè que no es vegi com un correu brossa. En conclusió, l'assumpte, previ a l'obertura, ha de ser atractiu.

Estem davant de l'eina de marketing on-line que té els ratings de resposta i de conversió més alts. A més a més, té un seguit més d'avantatges: permet un diàleg continu amb els clients, arriba als seus destinataris amb qüestió de minuts, és molt barat i permet analitzar els resultats de la campanya en poc temps. Temps i diners, elements bàsics del marketing actual.

Extret de Wikipèdia

Què és Google AdWords?

2010-05-04T16:58:00.000-07:00

Entenem per Google AdWords com el mètode que utilitza Google per fer publicitat patrocinada. Compta amb enormes quantitats de clients amb webs de tot tipus i d'arreu del món.

Bàsicament, són anuncis que es mostren en forma d'enllaços patrocinats després de que l'usuari hagi realitzat alguna recerca sobre algun tema. Evidentment, els resultats, estan relacionats amb la cerca.

Google cobra al anunciant per cada clic fet sobre l'anunci. Adwords no només pertany a Google, també està gestionat per AdSense si el contingut es relaciona amb la web del client i Gmail.

Gràcies a AdWords, podem afirmar que Google és la major agència de publicitat del món, donant un mètode de publicitat intel·ligent als clients, i una bona font d'ingressos per a Google.

Extret de Wikipèdia

Què és el màrketing viral?

2010-05-04T16:26:00.000-07:00

El Màrketing viral, o publicitat virtual, són les tècniques de marketing que exploten les xarxes socials i altres mitjans electrònics per produir increments exponencials en el renom de la marca. Es sol basar en el boca orella mitjançant mitjans electrònics per arribar a un gran nombre de persones.

També s'utilitza aquest terme per descriure campanyes de marketing encobert per, mitjançant el boca orella, fer conèixer aquest nou producte o servei a través de blogs, correus electrònics, i altres entorns virtuals. El seu objectiu es generar cobertura mediàtica mitjançant missatges que crearan campanyes amb un valor superior al de una campanya real.

S'agafa aquest terme per la idea de que la gent s'anirà passant els continguts i els missatges que li arribin, sempre patrocinats per una marca, i d'aquesta manera tindran constància del producte o servei que s'ofereix. Aquests anuncis, normalment, tindran forma de divertits videoclips, jocs flash, imatges, o texts.

La seva popularitat va en augment gràcies a la seva facilitat d'execució, el seu baix cost, un targeting correcte, i una taxa de resposta elevada. Però sens dubte, el seu principal atractiu és el seu baix cost. És a dir, permet arribar a un gran nombre de clients potencials, a un cost molt assequible.

Extret de Wikipèdia

Espanya, impulsora de la web 20!

2010-02-26T07:09:00.000-08:00

A la classe anterior vam estar parlant de la web 2.0 i vam concretar en el cas espanyol. La curiositat està en que si busquem al Google Trends el rànquing de recerca relacionat amb aquest tema, veiem que Espanya és el líder indiscutible en aquest aspecte.

Però en realitat no és així. Espanya és lider alhora de cercar amb Google el terme web 20! I què és la web 20? Perquè Espanya és lider en aquesta "nova tecnologia"? Espanya ha trencat per fi el tòpic que diu que el país ibèric és a la cua dels països desenvolupats en el que a noves tecnologies es refereix? S'ha creat un recurs informàtic "made in spain" que serà un referent europeu en el camp de les noves tecnologies?

Doncs malauradament no és així. És més, aquesta dada reafirma encara més aquest tòpic. Aquesta dada significa simplement que Espanya és a on es cerca més el terme web 20 referint-se a la web 2.o. És a dir, la web 20 no és més que una manera incorrecta d'anomenar la web 2.0. Però perquè passa això? Som tant incults a Espanya, tecnològicament parlant, que ens equivoquem en aquest sentit? O bé simplement és una política d'estalvi del espanyols alhora d'escriure amb el teclat?

La segona resposta tindria sentit si al introduïr web 20 ens anéssim a temes directament relacionats amb la web 2.0. Doncs bé, realment és així. Si busquem mitjançant el Google "Web 2.0" anem directament a continguts relacionats amb web 2.0. Per tant, podríem dir que els usuaris espanyols saben que cercant web 20 trobaríem el mateix que cercant web 2.0 i per tant, és una estratègia d'estalvi de temps alhora de cercar.

Però és així realment? Mai ho podrem saber. Només podem dir que certament Espanya és al a cua en qualsevol tema tecnològic. Només veure que a el país del sud d'Europa és sempre dels últims països en rebre les darreres invencions i actualitzacions d'aquest caire. A més, poques són les empreses, o emprenedors, espanyoles que porten iniciatives productes o serveis amb etiqueta espanyola.

El més greu de tot, és que probablement moltes persones saben que és la web 2.0 però no saben realment quines aplicacions tenen i, molt probablement, les facin servir diàriament. I és que el Facebook, n'és un exemple d'aquesta teoria. O al revés, moltes persones coneixen el Facebook, saben que és, però en canvi no tenen ni idea que és una clara icona de la web 2.0.

Però bé, l'únic clar que podem extreure d'aquesta reflexió és que Espanya és un país lleugerament analfabet en quan a noves tecnologies es refereix. I el que és pitjor, estem en un món que mai s'atura, i l'univers d'internet encara menys, i ja trobem en plena eclosió noves eïnes que estan designades a ser el pa de cada dia d'un futur no gaire llunyà. Com la web 3.0, una actualització de la web 2.0. O hauríem de parlar, en el cas espanyol, de la web 30?

Què és SEO, SEM i SMM?

2010-02-21T09:46:00.000-08:00

A la classe anterior vam introduir els termes anglesos referents al SEO, SEM i SMM, sigles referents a les tècniques per a la optimització de recerca a la xarxa de xarxes.

El SEO (Search Engine Optimization), són les sigles d'Optimització de motors de recerca per a la tasca d'ajustar la informació de les pàgines que es pretenen fer aparèixer en primeres posicions dels resultats. Consisteix en aplicar diverses tècniques per aconseguir que els cercadors situïn una pàgina web en concret en una posició i categoria alta a la pàgina de resultats per a determinades paraules i frases clau de recerca.

També inclou tècniques de desenvolupament web que tinguin com a objectiu millorar la posició d'un determinat lloc web per a les seves pàgines a la llista de resultats dels motors de recerca SERPS. Les tècniques SEO és present a webs que ofereixen productes i/o serveis amb molta competència i tenen com a objectiu posicionar determinades pàgines per sobre de les seves competidores a la llista de resultats.

Les webs assoleixen bon posicionament com a conseqüència del bon ús del SEO. Cal destacar que les tècniques SEO poden ser desmesurades i afectar els resultats naturals dels grans cercadors pel que si incompleixen les clàusules i condicions d'ús dels mateixos poden ser considerades, en alguns casos, SPAM. El que s'anomena spamdexing.

En canvi, SEM (Search Engine Marketing) respon a les sigles de Motor de Buscadors a Marketing i en globa molts més aspectes que un treball de SEO, només el posicionament, i tracta tot el que té a veure amb la promoció i aparició als cercadors.

Cal destacar que pràcticament tots els cercadors, Google, Yahoo!, MSN, etc., inclouen enllaços patrocinats als seus resultats. Es tracta, normalment, d'anuncis de text que són de la mateixa temàtica de les paraules que l'usuari cerca, i que l'anunciant ha "comprat" prèviament. Ja que moltes empreses no són capaces d'arribar a tots els clients potencials que desitjarien, recorreixen a aquests enllaços patrocinats que es facturen per cada "click" que l'usuari realitza.

El gran avenç d'aquests innovadors sistemes publicitaris, desenvolupats pels buscadors, és que la pròpia empresa que ven el producte pot gestionar les seves campanyes publicitàries. No obstant, un bon SEM compta amb una llarga experiència en el sector i li proporcionarà ajuda referent a quin sistema publicitari s'ha d'utilitzar (AdWords, Overture i espotting), a quines webs, quines paraules s'ha de "comprar", el pressupost, els textos a utilitzar, la segmentació geogràfica.

Per acabar, tenim el SMM (Social Media Marketing) que són les sigles de Marketing als Mitjans Socials, combina els objectius de marketing a internet amb els mitjans socials tals com blogs, llocs de continguts personalitzables, P2P, xarxes socials, microblogging, etc.

Els objectius del marketing de mitjans són diferents per a cada empresa i organització, però la majoria tracta d'alguna manera la forma de marketing viral per a crear una idea, posicionar una marca, incrementar la visibilitat i/o vendre algun producte.

El SMM inclou també gestió de reputació, les accions de influència positiva i sempre tenint en compte que es basa en un diàleg entre la empresa i els usuaris, siguin clients o no. I es que el futur és aquests tipus de xarxes socials.

Què és el CMS?

2010-02-19T08:19:00.000-08:00

CMS són les sigles de Content Management System (Sistema de Gestió de Continguts). Aquets gestors de continguts són eïnes per mantenir i actualitzar de manera més fàcil les pàgines web i que funcionen, normalment, a través del mateix lloc web. Encara que a vegades funcionen a través d'aplicacions específiques.

Aquests sistemes de gestió de continguts s'han extés sobretot gràcies al programari lliure. Gràcies a llicències com GNU GPL, el codifont és públic i qualsevol és lliure de modificar-lo, copiar-lo o distribuïr-lo. Veiem doncs, que qualsevol programador té accés al codi i pot col·laborar lliurement en tots aquests projectes, el que fa possible el seu desenvolupament i extensió.

Els CMS més populars són programats amb llenguatges com el PHP, Perl, Ruby i Java per desenvolupar programari lliure, i amb ASP, els programes privats i de pagament. Les finalitats del CMS es veuen plasmades a les intranets, blogs, portals de notícies, webs d'empreses, etc.

Extret de Wikipèdia

Benvinguts! (De nou)

2010-02-05T08:47:00.000-08:00

Fa aproximadament un any i mig, encara feiem classe a l'antic Seminari de la Catedral de Tarragona, vam iniciar aquest blog per a l'assignatura de Disseny Multimèdia I. Degut a que es tractava d'un requeriment acadèmic, aquest espai no va disposar de la continuïtat que hagués desitjat.

Enguany, en aquest mes de febrer iniciem la optativa de Disseny Multimèdia II, una continuació, optativa, de la matèria de 4t de Publicitat i Relacions Públiques. En aquest cas, també se'ns requereix la constitució d'un blog per a l'assignatura, i he trobat adient, en comptes de confeccionar-ne un de nou, "rescatar" aquest espai.

Són moltes les coses que cambien en aquesta assignatura. En primer lloc estem a les noves instal·lacions del Campus Catalunya, més modernes i més preparades. En segon lloc disposem de noves eïnes, uns meravellosos iMac de 21,5" ens ajudaran a realitzar la nostra feina. I en tercer lloc, els objectius. En aquesta nova etapa, donarem un pas més en els requisits i en les tasques a realitzar.

Disseny multimèdia II pretén transmetre a l'estudiant els coneixements i les tècniques necessàries per a ajudar a la seva capacitació en la producció d'interactius, especialment en els productes multimèdia destinats a la indústria de la publicitat. Una de les capacitats més valorades en un equip de treball interdisciplinar és la de tenir una visió global de tot el procés de creació d'una aplicació interactiva, així com la capacitat de valorar en la seva justa mida el treball realitzat pels altres i poder aportar crítiques constructives durant el procés.

En Disseny Multimèdia II s'explica el procés de producció d'un interactiu, però no s'estudien a fons processos com la creació de gràfics, la programació i els sistemes d'autor, que ja s'han tractat en Disseny multimèdia I. Formació basada en la utilització i treball d'anàlisi de productes multimèdia i accions de comunicació persuasiva en entorns mulitmèdia, propostes a l’aula com la resolució d'exercicis enunciats pel professor de l'assignatura i proposats segons l'evolució dels estudiants en el seu procés d'aprenentatge, disseny i desenvolupament i presentació d'una aplicació publicitària multimèdia com a treball de final de curs.

Així doncs, encarem aquesta nova etapa dins el món del disseny multimèdia des d'una perspectiva molt més profunda i encarada al món de la publicitat i el marketing. És a dir, d'una manera molt més comercial i amb Carles Joan Sanabre Vives com a guia en aquesta nova aventura.

Copa, Lliga, i Champions! Champions!

2009-06-01T09:35:00.000-07:00

Del 29 d'abril de 2008 al 27 de maig de 2009. Això són 13 mesos. Aquell dia era un dimecres i es disputava la tornada de les semifinals de la Champions League contra el Manchester United a Old Trafford. Un Barça sense compromís va quedar eliminat amb un solitari gol de Paul Scholes després d'una "gran passada de Zambrotta". El Manchester va quedar campió.

Aquella nit, després de perdre opcions de guanyar cap títol, i amb un panorama desolador. Vaig plorar de tristesa perquè sabia que molt probablement trigaria molts anys en tornar a veure el Barça unes semifinals de la Champions. Neteja de vestuari, entrenador nou. La temporada 2008/2009 es no es presentava gaire prometedora i el culé no estava gaire optimista.

Un any després no tenim paraules per descriure el que hem viscut en aquests últims 9 mesos. El Barça no només ha ressorgit de les seves cendres, pràcticament la mateixa plantilla de l'any passat, sinò que ha signat la millor temporada del club i, molt probablement, del futbol mundial. Copa del Rey, Lliga BBVA, i UEFA Champions League. Tot això, amb un 2-6 al Bernabéu.

Guardiola bat rècords

2009-01-18T09:45:00.000-08:00

Pep Guardiola fa tot el possible per frenar els excessos d'eufòria, però els números li compliquen aquest esforç. El Barça ha tancat la primera volta amb un registre històric. En 19 partits només ha cedit una derrota, en la primera jornada contra el Numància, i dos empats. La resta, tot victòries, per un total de 50 punts. El tècnic blaugrana, que avui fa 38 anys, ha concedit el dia lliure als seus homes, que tornaran dilluns a la feina per preparar el partit d'anada dels quarts de final de la Copa del Rei contra l'Espanyol a Montjuïc.

El Barça de Guardiola continua a ritme de rècord. Un dels que no ha trencat encara és el de gols a favor, però se n'ha quedat molt a prop, i és un rècord dels anys 50, quan al futbol hi jugaven cinc davanters. Més punts que mai, més gols que ningú en els últims 50 anys, més gols que ningú a Europa, més golejades que mai i més victòries a fora que en tota la història.

Els 50 punts que ha sumat el Barça de Guardiola en la primera volta no s'havien aconseguit ni les dues temporades amb Lliga de 22, quan a cada volta s'hi jugaven 21 partits. El Barça ha sumat setze victòries, dos empats i només una derrota. En cinc partits el Barça ha golejat (ha fet cinc o més gols). En temporades anteriors, al final de l'any el més normal era fer un parell de golejades.

Cinquanta-nou gols en dinou partits suposen un registre d'una altra època, una mitjana superior als tres gols per partit. Només als anys 50 hi ha referències un pèl superiors. Messi, Eto'o i Henry tot sols han fet més gols que la resta d'equips de Primera. Només l'Atlètic de Madrid n'ha marcat tants com els tres davanters del Barça, 41. El Barça és, de molt, l'equip europeu que ha aconseguit més gols. Fora de casa el Barça ho ha guanyat tot excepte el primer partit al camp del Numància, i en una volta ha superat el rècord històric de victòries a domicili a la Lliga, amb vuit triomfs consecutius.

Guardiola ha fet jugar tota la plantilla. El Barça és l'equip que més remata i que menys rematades rep. L'equip menys golejat de la Lliga. Si s'ha de buscar algun petit defecte, són els gols encaixats a pilota aturada, provocats en part pel marcatge en zona. Són els números de la millor primera volta de la història. Si el Barça repetís bagatge en la segona meitat del campionat, i això és molt difícil, a finals de maig estaríem davant del rècord històric de punts i de gols: 100 punts i 118 gols. Unes xifres estratosfèriques. Però com diu Guardiola, encara queda molt camí per recórrer.

Steve Jobs deixa Apple... fins juny

2009-01-15T02:11:00.000-08:00

Els problemes de salut que pateix Steve Jobs són més greus y complexes del que ell mateix pensava, per aquest motiu ha decidit deixar temporalment la gestió d'Apple en mans de Tim Cook. Tant Jobs com Apple han negat fins ara que la seva malaltia -pateix un càncer- fos motiu suficient perquè abandonés les operacions diaries de l'empresa.

Steve Jobs, que seguirà conservant el càrrec de Conseller Delegat, està considerat com l'ànima de la poma. El seu enginy està darrere del renaixement dels ordinadors Mac, l'èxit del iPod i de la creació del iPhone. Ara, aquesta responsabilitat cau en mans de Tim Cook fins al mes de juny.

En un correu electrònic enviat als treballadors d'Apple, explica sense entrar en grans detalls que la curiositat que rodeja a la seva malaltia està provocant una distracció per a l'empresa. "Com Conseller Delegat, tinc l'intenció de seguir participant en les decisions estratègiques mentres estic de baixa", va explicar. Cook es en l'actualitat Cap d'operacions d'Apple, i copneix per tant, l'empresa en profunditat.

Els rumors sobre la gravetat de l'estat de Jobs van començar fa uny any, quan es va mostrar massa prim. La seva ausència la setmana passada a la MacWorld va alimentar les especulacions, mentres Apple assegurava que es tractava d'un "desequlibri hormonal". La cotització de la companyia va quedar suspesa després del tancament de Wall Street, per l'imapcte que pot tenir la notícia sobre el preu de les accions.

No sempre guanyen els millors

2009-01-08T05:21:00.000-08:00

Com alguns sabeu, sóc un gran aficionat a la informàtica i en especial al món Apple. Cert, som una minoria, però potser som usuaris del millor sistema operatiu del món: Mac OS X. Doncs bé, per a l'assigantura de Globalització, economia, i canvis socials, havíem de fer un treball sobre el consum i la cultura. Jo vaig proposar enfocar-ho al món Apple, i no només es va mostrar conforme sinó que va confessar que ell també era un gran aficionat a la marca de Macintosh.

Pero del que vull parlar exactament es la pel·lícula que em va recomanar per documentar-me sobre la marca, entendre la seva filosofia, i perquè, possiblement, Microsoft i el seu sistema operatiu, Windows, dominen el mercat informàtic. Els Pirates de Silicon Valley tracta la historia d'uns joves Steve Jobs i Stephen Wozniak, fundadors d'Apple Computer Inc., i Bill Gates, Paul Allen i Steve Ballmer, fundadors de Microsoft.

El film ens nostra la historia real, tal i com va succeir, et dones compte que Steve Jobs va tenir, en certa mesura, a les seves mans a Microsoft. Narra com Bill Gates es va aprofitar de la bona fe d'Steve Jobs per "inspirar-se" en el disseny del seu sistema operatiu, Windows. Val a dir que la pel·lícula es bastant neutre, i no amaga en cap moment el mal geni del fundador d'Apple i que potser ell també es va inspirar en Xerox en la creació del sistema operatiu per al Macitosh.

En conclusió una pel·lícula que, tot i no comptar amb grans recursos, val molt la pena per saber d'on venim informàticament parlant, i per pensar que hagués sigut si Bill Gates no hagués guanyat la partida a Steve Jobs. Però sobretot em quedo amb:
Steve Jobs: "Som millors que vosaltres. El nostre producte es superior."
Bill Gates: "No ho entens Steve. Això no importa."

Tràiler en anglès:

La desgràcia en persona

2008-10-28T04:15:00.001-07:00

A vegades una persona pot ser considerada un Déu per algunes, i una desgràcia per unes altres. Aquest és el cas de Juan de Dios Ramos, conegut popularment com Juande Ramos. L'ex-entrenador del Tottenham Spurs i nou entrenador del Reial Madrid va assolir la glòria al Sevilla FC durant entre les temporades 2005-2006 i 2006-2007. En un any natural va aconseguir amb l'equip andalús dues Copa de la UEFA, una UEFA SuperCup, una Copa del Rey i una Super Copa d'Espanya. Tota una proesa per un club que en cent anys d'història només havia aconseguit una Lliga i una Copa del Generalísimo, ambdós títols a la década dels 40.

Però el tècnic andalús no va tenir la mateixa sort amb el club anglès. A poc dies de complir un any al càrrec va ser destiuït per la dinàmica negativa de l'equip que l'havia col·locat en posicions de descens. És cert però, que en un any al càrrec va aconseguir una meritoria Football League Cup en una final contra el Chelsea a Wembley després de 9 anys de sequera. Per aquest motiu, els directius dels Spurs han elogiat la tasca de Juande Ramos a la banqueta del Tottenham, tot i la seva destitució. No opinen el mateix els jugadors. Es van alegrar enormement i, curiosament, l'equip ha entrat en una dinàmica guanyadora sense el tècnic espanyol. Això fa pensar, inevitablement, en un boicot dels jugadors cap al seu entrenador. És greu acusar als jugadors de poc professionals, però com deia Schuster, "no hase falta desir nada más".

Això ens planteja una pregunta sobre Juande Ramos. És tan bon entrenador com creiem? Ramos va entrenar, per exemple, al Barça B, a l'Espanyol, i al Betis entre d'altres. Però si parlem d'aquets exemples, veiem que va baixar al filial blaugrana a Segona B, no va arribar a la jornada 10 amb l'Espanyol i el Betis, i en tots dos cassos va ser destituït pel mateix motiu que al Tottenham. Però amb la gran diferència de que a l'equip blanc-i-blau i al verd-i-blanc comptava amb una plantilla competitiva, amb opcions de fer coses importants, i tot i això anava de ple al descens si hagués seguit al capdavant de l'equip. Així que cal plantejar-se si l'èxit al Sevilla es deu a altres factors, com l'encert de Monchi i dels metges, i no pas a les seves habilitats com a tècnic.

Juande Ramos és el nou entrenador del Reial Madrid. Bernd Shuster va ser destituït després de que acabés amb la paciència dels directius de l'equip blanc. Ramón Calderón creu que Juande és l'entrenador ideal per tornar al camí de la victòria. La bona planificació; d'entrenaments, dietes i horaris, i la disciplina són els elements necessaris, i obligatoris, en un club com el Reial Madrid i que en els últims anys brillaven per la seva ausència. Com en el cas del Barça, mentres els resultats acompanyen semblen no importar els aspectes negatius, però quan els resultats són negatius es reclama mà dura. El soci del club blanc veu amb bons ulls el canvi, és més, creu que és necessari per no despenjar-se a la Lliga, però els jugadors estaríen disposats a baixar-se els pantalons? Passaria com al Tottenham?

Intentar trobar respostes ara seria donar cops de cec. Però el soci del Barça pot estar tranquil. L'equip blaugrana porta actualment 12 punts de ventatge al club blanc, 10 punts al segon classificat, i Juande possiblement no es convertirà en el revulsiu que el Madrid necessita. No seria el Juande Ramos del Sevilla, seria el de l'Espanyol i el Betis, equips que no comptaven amb el vertader artífex de l'èxit del club hispalense, Monchi. I és que Juan de Dios Ramos ha sigut una autèntica desgràcia per allà on ha passat sense el director tècnic del Sevilla. Indubtablement però, la sort és present en qualsevol esport, si més no, és un factor molt important.

"One vote for McCaine, thank you."

2008-10-14T02:25:00.000-07:00

Ja ha quedat clara la preferència de Robert De Niro, Leonardo Di Caprio o Scarlett Johansson pel candidat demòcrata a la presidència a la Casa Blanca. Però a Barack Obama li ha sortit un nou fan. Es tracta de Homer Simpson, el patriarca de la família més estrambòtica d'Springfield, que el 2 de novembre, dos dies abans del dia de les eleccions, intentarà votar per Obama, encara que finalment acabarà devorat per una màquina que prefereix a McCain.

Al Youtube es pot veure un fragment del capítol que la cadena Fox emetrà 48 hores abans de la jornada electoral i dos dies després de Halloween. En aquest capítol, les eleccions arriben a Springfield i, com tot ciutadà responsable, Homer Simpson s'apropa fins al seu col·legi electoral per votar pel seu candidat favorit. La seva preferència és clara: "Vull votar per Obama", diu convençut davant una de les màquines electorals que recullen, mitjançant una pantalla tàctil, el vot dels ciutadans. No obstant, l'aparell marca fins a sis vots per John McCain quan Homer intenta furiosament que registri el seu vot correctament.

Al Jean, productor executiu de The Simpsons, va dir a un diari americà, l'Orlando Sentinel, que l'escena no pretén ser una declaració de suport a Obama sinó, més aviat, "un comentari sobre les irregularitats del sistema de vot als U.S.A.". No obstant, la polèmica ja està servida...

Fragment del capítol. Si feu "click" al menú de la dreta, la pestanya amb forma de triangle, podeu activar els subtítols en castellà:

"Todo hecho pedazos en un minuto de Nueva York"

2008-10-13T09:43:00.000-07:00

L'any 2001 Remedy Entertaintment, una empresa finlandesa que desenvolupa videojocs, va aconseguir que un dels gegants del sector, Rockstar Games, distribuís Max Payne. Aquest videojoc explica la historia d'un detectiu de Nova York endinsat en la investigació d'una droga sintètica anomenada Valkyr, o més ben dit "V". Payne era l'enveja de qualsevol home; un bon sou, una bona casa, i una família feliç amb una esposa molt guapa i un nadó preciós. Com el mateix Payne diu al joc, "el sueño americano hecho realidad".

Però la felicitat es va veure troncada quan Max Payne va presenciar l'assassinat de la seva esposa i de la seva filla a mans d'uns yonkis, sota els efectes de Valkyr, a casa seva. La depressió porta a Payne a demanar una excedència per poder investigar el cas pel seu compte. Però el detectiu no només es converteix en fugitiu de la mafia dels yonkis, sinó també de la policia, ja que ha sigut involucrat en l'assassinat d'un altre detectiu, el seu amic Àlex. Aleshores el detectiu Max Payne comença a dubtar que potser no només era tot plegat culpa una colla de yonkis... Segons els crítics, va ser catalogat com "el joc que The Matrix hauria merescut", i va ser tant l'èxit, que va haver una segona part i s'espera la tercera.

Els elogis no van acabar aquí, la crítica i els jugadors no només van destacar la enorme qualitat del joc, sinó també el gran argument. Es va catalogar com una història de cinema negre més propi d'una pel·lícula del gènere negre o un best-seller. Precisament, la segona part del joc, Max Payne 2 The fall of Max Payne, portava el subtítol de "Una historia de amor de cine negro". Doncs dit i fet, van començar tres anys de dures negociacions amb les principals productores cinematogràfiques fins que, finalment, 20th Century Fox es va endur el gat a l'aigua i va començar a treballar en la pel·lícula.

Al igual que el joc, Max Payne és el títol per a la versió cinematogràfica, i Mark Wahlberg (The italian job o El caso Bourne) ha sigut l'escollit per interpretar el detectiu de Nova York. Les primeres imatges en moviment, pertanyents al trailer promocional, prometen fidelitat en l'estètica, ambientació, i sobretot, al fil argumental del film. I això és el que fa de Max Payne una pel·ícula molt esperada, sembla fidel al joc i la gent, sobretot els aficionats dels videojocs, troben en això el gran al·licient per anar al cinema. I és que ja diuen que si una cosa funciona, perquè canviar-la? El pròxim dia 17 sortirem de dubtes.

Trailer en castellà:

Tenen espais en comú l'art i el disseny multimèdia?

2008-10-13T09:02:00.000-07:00

Ja hi som! Amb aquesta pregunta formulada pel Marcel Blázquez, professor de Disseny Multimèdia I de la URV, inicio l'espai per al debat del meu blog. Amb les noves tecnologies, directament relacionades amb les TIC, Tecnologies de la Informació i la Comunicació, van sorgir espais virtuals de comunicació i informació. Sense anar més lluny, aquest blog n'és un exemple. A mesura que avancen els anys, la qualitat del so, i sobretot de la imatge, ha requerit una major cura de l'aspecte visual d'aquests espais.

Aquesta elaboració més treballada del disseny, anomenat disseny multimèdia, ha creat en diverses ocasions comparacions i debats amb l'art convencional. El tema de discussió principal era concretar si aquest tipus d'elaboracions podien ser considerades obres d'art i per tant, els seus autors si els seus autors són artistes. A priori sembla una pregunta bastant senzilla de respondre i de contundent conclusió, però si ho analitzem detingudament, veurem que és un tema que mereix un exhaustiu anàlisi.

Sincerament no us vull cansar amb definicions sobre l'art i el disseny multimèdia. Simplement us vull mostrar que realment tenen espais en comú, sobretot en la pictòrica. Veiem que la composició, el color, la llum, les vistes, i altres conceptes relacionats amb la pintura, són presents en el disseny multimèdia i són presents a la ment dels dissenyadors gràfics alhora d'elaborar "un producte". Cert és però, que el que varia és, evidentment, la tècnica i les eines. No és el mateix pintar un quadre que confeccionar un collage fotogràfic, amb imatges, formes o línies.

Hi ha diverses fonts que coincideixen en assenyalar en què tenen punts en comú, ja que s'alimenten de les estètiques i filosofies. Però justifiquen que allò que les fa totalment diferents, i per tant que el disseny multimèdia no pot ser considerat art, és que el disseny té la intenció de solucionar problemes i té unes pautes preestablertes, i l'art en planteja de problemes, o si més no, planteja preguntes. En aquest punt estic d'acord, però s'ha de reconèixer que el dissenyador almenys té la llibertat d'executar la seva obra amb llibertat, tot i que té un objectiu establert.

Per tant, és evident que l'art i el disseny multimèdia tenen punts en comú. Però afirmar que són el mateix és un altre cantar. I comparar un dissenyador com un artista, també. Si més no, aquesta qüestió és encara més complicada. El que no podem negar, almenys servidor, és ens trobem davant d'una nova expressió compositiva que mereix el mateix tracte, i reconeixement, que la resta. Perquè no tothom pot fer una pàgina web, o un pòster, atractiu i elaborat.

Benvinguts al meu blog!

2008-10-13T08:31:00.000-07:00

Sóc un estudiant de 3r de Publicitat i Relacions Públiques de la URV, i gràcies a l'assignatura de Disseny Multimèdia I he hagut de confeccionar aquest blog. Per tant, ja que es tracta d'una obligació haver-lo creat, no desaprofitaré la oportunitat que m'ha donat la situació per conèixer, i perquè no, gaudir d'aquesta eina. És més, sóc un futur estudiant de Periodisme, i en els temps que corren, els blogs s'han convertit en un recurs imprescindible de comunicació i divulgació d'idees.

Però la meva intenció és, ja posats en la tasca, no convertir aquest blog en un simple requisit per aprovar l'assignatura i omplir-lo de pràctiques i temes anomenats "durs". També tinc la intenció de que es converteixi en un espai on comentar lectures, cinema, concerts, esports, especialment el futbol i el Barça, i altres esdeveniments que cregui que mereixen unes línies. Per tant, prepareu-vos un refrigeri lleuger en calories, una bona música de fons, seieu, i gaudiu del meu blog.

Esteban Blanchart Amores
"blogmaster"